Plou

Una gota, dues, tres. El concert comença fluixet espetegant al terra, als vidres, a les fulles dels arbres dels patis. Poc a poc el doll d'aigua s'incrementa i cruix com el foc virolent, i ens neteja els carrers i les ànimes eixutes, ens regenera, ens deixa omplir els pulmons d'olor de pluja i de terra humida. Sóc feliç. És un instant petit, però viure és tenir instants com aquest.

Sopar per a la reflexió

Fixa't bé -em dic a mí mateixa- quantes mans i quanta voluntat per organitzar el sopar d'aniversari de la moguda de l'Arbreda. Que un poble s'uneixi per treballar i col·laborar plegats en una tasca que no aporta benefici econòmic a ningú, és admirable. I penso: totes aquestes persones són les que es preocupen pel seu entorn, tenen estimació per la seva vila i treballen desinteressadament per les causes que consideren justes. Per contra, es dóna per entès que aquestes persones no són votants del poder que representa ara el poble.

I arribo a la conclusió -durament nefasta- que els votants que han portat al capdemunt del nostre govern als polítics -o el que siguin- actuals, no són els que es preocupen de les coses, sinó els qui se'n foten de tot. I que els rebels bons que, a les pel·lis sempre guanyen -per simpàtics- a la realitat són una vegada i una altra engolits pel l'Imperi, negre i obscur.