dimarts, 6 de març de 2012

polsims

Ai, el meu polsim, què empolsegat està. Això és mal senyal, perquè vol dir que no estic gaire pel meu espai personal... tanta creativitat escampada en disseny de mobles per organitzar la casa, en blocs de feina i altres històries, que no em queda res pel meu raconet. Malament!

I a més, estic llegint dos llibres de Murakami seguits (amb una breu lectura de Durrell, el dels animals, entremig per no perdre el temps), la qual cosa no sé si afavorirà la meva integritat emocional... només em consola saber que no sóc la única que es desestabilitza amb les novel·les d'aquest senyor. La veritat és que després de Kafka a la platja em pensava que hauria de deixar de llegir per prescripció mèdica. Quan em van regalar 1Q84, me'l vaig agafar amb prudència, com un nou amor després d'un desengany. I vaig sobreviure. Bé. Ara en començo un altre, ja veurem...

Cap comentari:

La versió de la infància

La versió original