dilluns, 24 d’octubre de 2011

existir

waw, ha passat un any des del darrer post. No és que no tingués coses a dir, passa que no tenia temps de dir-les. I fa ràbia, perquè discursos sencers creats a la dutxa, a la cuina o al coixí s'han esvaït com el fum.

Ara plou, amb força, com en l'últim dia que vaig entrar. M'adono que també em fa ràbia que el món estigui tan mal muntat, i em pregunto si la societat sabria canviar.

Com que plou tant, vaig a mirar la pluja. Això sempre ajuda.

Cap comentari:

La versió de la infància

La versió original