dissabte, 12 de desembre de 2009

dimarts, 8 de desembre de 2009

nadal, etc... (II)

Al capdevall, el que et compensa de fer un esforç, és veure un somriure. En aquests moments d'empatia tant se'ns en dóna la causa o la finalitat, perquè veus que el més important és el camí que has triat i els companys de viatge que hi vas trobant. No lluitem per causes llunyanes: només cal donar un bocí de felicitat als qui tenim al costat, bocí que sovint no té cap més secret que una paraula amable.
Si fem coses plegats, ens sentim més forts. Més acompanyats. I amb això, tot sovint, és suficient.

divendres, 4 de desembre de 2009

nadal, sentiments, solidaritat...

Mhm. Arriba nadal i la gent s'ha d'estovar, és el que toca. No sé perquè cal obrir la vena sentimental aquests dies, -i només aquests- quan en realitat el que es dispara és el consumisme (gens de sentiment) i les relacions socials forçades (encara pitjor). No, no vull fer una crítica d'això: també hi ha gent que espera amb il·lusió aquests dies en que es retroba amb familiars estimats.
El que m'ha tocat, avui, una mica, és el tema de les recaptacions solidàries mediatitzades. No m'havia preocupat mai massa, però aquest cap de setmana participo en un acte vinculat a la marató, i em fa pensar el com s'utilitza aquest nom per atreure gent, com la gent que hi participa es sent solidària pel fet de participar, com ens movem tants per fer coses que fariem igual sense aquest nom al darrere. El saber que hi ha una despesa de gestió altíssima i uns honoraris de col·laboradors mediàtics desmesurats em fa pensar si, nosaltres, els ciutadans humils que fem feinades increïbles a preu zero (i a sobre, il·lusionats) no estem fent una mica el passerell.

La versió de la infància

La versió original