dimecres, 23 de setembre de 2009

El poeta

"Sonarà a romanticisme barat, però ens va consolar saber que, mentre els altres s'havien endinsat profundament en el seu son tètric, allà dalt, a la llum d'una llanterna solitària, ell estaria escrivint versos. Aques és, de fet, el moment remot i màxim, el profund recés de la nit on neixen els somnis i l'ànima, si pot, s'allibera dels dolors acumulats, s'escampa lliurement per sobre les teulades i les boires del món a la recerca de les paraules misterioses que l'endemà, ajudant a la bellesa, traspassaran el cor de les persones, induint-les a pensar en coses elevades. D'altra banda, seria possible que els poetes treballessin, posem per cas, a les deu del matí, tot just afaitats i després d'un abundant esmorzar?"
Una bola de paper, Dino Buzzati (fragment)

dimecres, 9 de setembre de 2009

Setembre

Setembre. Les orenetes ja han fugit, i es crea una calma especial en l'ambient, com si tothom hagués marxat, com si el poble fos buit. M'intranquil·litza extremament: alguna cosa falta i no acabo de trobar el què, però l'estiu ja s'ha acabat i amb ell les il·lusions de fer coses per a un mateix. Il·lusions de trobar un altre ordre, altres prioritats, altres maneres de ser.
Per això, el setembre és el mes de les col·lecions. Comenceu una col·lecció de cotxes en miniatura per peces, o de mobles de casa de nines, o de fascicles per aprendre idiomes. Posaran un nou ordre a la vostra vida.
Setembre. Els nens juguen al carrer esgotant fins al darrer dia abans de tornar a escola. Encara podem anar a dormir tard, encara podem fer un gelat, tot i que sense massa ganes. S'acaben els sabors favorits i no tornaran fins el proper estiu, llunyà, inabastable. Quan tornin les orenetes.

La versió de la infància

La versió original