"Sonarà a romanticisme barat, però ens va consolar saber que, mentre els altres s'havien endinsat profundament en el seu son tètric, allà dalt, a la llum d'una llanterna solitària, ell estaria escrivint versos. Aques és, de fet, el moment remot i màxim, el profund recés de la nit on neixen els somnis i l'ànima, si pot, s'allibera dels dolors acumulats, s'escampa lliurement per sobre les teulades i les boires del món a la recerca de les paraules misterioses que l'endemà, ajudant a la bellesa, traspassaran el cor de les persones, induint-les a pensar en coses elevades. D'altra banda, seria possible que els poetes treballessin, posem per cas, a les deu del matí, tot just afaitats i després d'un abundant esmorzar?"
Una bola de paper, Dino Buzzati (fragment)