dimecres, 8 d’abril de 2009

Primavera


Ho vaig veure en un moment casual: la televisió estava posada i unes imatges en van cridar l'atenció: -era un anunci, és clar- ja ha arribat la primavera. Què bé. Ja ens podem posar màniga curta i anar d'excursió, fer dieta, redecorar la casa amb flors fresques i treure el nòrdic del llit.


En realitat, l'optimisme primaveral és purament propagandístic: la pol·linització i les diferències brusques de temperatura ens fan rajar el nas; el canvi horari ens destarota i ens crea estrés. Segueix fent fred, però de tant en tant fa calor, i quan ens posem el jersei de llana sembla que tothom s'ha conxorxat per dur màniga curta, i que, quan ens decidim a posar-nos-la se'n va el sol i la gent duu jersei.


La primavera és dura, perquè sembla que vé el bon temps però no. Perquè ens comprem roba que encara trigarem mesos a poder estrenar, perquè el dia és més llarg però tens el mateix poc temps de sempre.

La versió de la infància

La versió original