Tots tenim alguna il·lusió

Temps llunyà

Els colors de la pedra,

alguna palmera.

Flors secretes i passatges.

Ara sou lluny,

tan lluny del meu abast

que el record vostre sembla més aviat un somni.

Cerco en va
aquell estiu que s'ensumava en l'aire,
perdut
en els dies freds que vindran
i s'enduran
la musiqueta lleu dels petits moments.

Corals a Malgrat

Un any més, a Malgrat tenim el festival coral.

El primer any, va ser apocalíptic: es va organitzar de la mateixa manera que el festival de bandes. El resultat, una munió de corals participants d'Itàlia i Holanda -llocs on, curiosament, alguna agència de viatges hi tenia el negoci- que venien a fer turisme, i de pas, cantar en un concurs. No cal dir que el nivell de les corals era, no baix, sinó avorridíssim. Fins i tot algunes cantaven acompanyades d'un reproductor de cd.

El jurat, havia estat proposat per la Federació Catalana d'Entitats Corals, i era professional. Van deixar molt premis deserts.

L'any passat, el concurs es va difondre com a seriós. Va ser difós per les federacions catalanes, i es van presentar moltes corals i de bon nivell, dins del que tenim al país. El jurat -el mateix- no va triar el millor del que hi havia: senzillament va posar un llistó a nivell internacional (i no es diu "festival internacional"?). Va repartir més premis, però també en va deixar algun de desert. Va haver-hi cert enrenou i malestar entre els participants.

I enguany, han decidit canviar el jurat. Que segueix sent professional, però amb la consciència que el concurs, malgrat dir-se internacional, no serà d'aquest nivell. Però... les federacions -o qui sigui- no han fet la feina i no s'ha difós en absolut el concurs. Resultat: 4 corals participants. Com que hi ha més premis a repartir que participants, no voldria estar a la pell del jurat...facin el que facin enguany, estarà mal vist.

És una llàstima. Perquè els concursos corals, a Catalunya, porten molta gent i molta vida als pobles (mireu Cantonigròs). No sé perquè aquesta mania de fer venir corals estrangeres. O sí ho sé: és l'ombra de les agències de viatges i els hotelers malgratencs.

Quan les coses es fan per un bé cultural, i no econòmic, és quan tenen èxit.