dimecres, 23 de juliol de 2008

somnis


A tots ens passa, sovint, que somiem amb espais o situacions del nostre passat, que ja no existeixen com a tals però en algun moment van crear amplis lligams amb la nostra vida. Jo sovint somio amb l'escola de l'infància, o amb indrets on havia jugat que ara són blocs de pisos. Els passadissos llargs i les cases amb habitacions tancades que hom no recorda tenir també em són recurrents. N'hi ha que pensen que els somnis són premonitoris; d'altres, que són bocins del passat on hi tenim alguna cosa pendent de resoldre. En tot cas, el somni deixa tot sovint un regust d'estranya familiaritat que pot trigar dies a passar.

dilluns, 21 de juliol de 2008

beceroles

Una nit xafogosa, sense ni un bri d'aire, em porta fins a llargues hores donant a llum aquest bloc. L'endemà hi torno: ara ja és aquí i caldrà nodrir-lo i fer-lo créixer. No tinc cap interès a donar-li forma concreta, el bloc és una extensió d'un mateix on abocar tot allò que d'altre manera no saps donar. Si els deixes fer, creixen sols. Només has de ser-hi, quan et necessiten.

La versió de la infància

La versió original